dimarts, 31 de desembre del 2013

Primer pas del camí infinit...




Finalment ha arribat el final del semestre i és un bon moment per fer una valoració extraure conclusions.
Al llarg del semestre hem treballat molts i diversos temes, els quals ens han ajudat a millor en quan a futurs mestres. Però no només això! També hem millorat com a persones, adquirint coneixements que apliquem a la nostre vida quotidiana.
Com sabem, les TIC és algo que ja està integrat en la nostra societat i que estem en contacte a diari.
I COED, per exemple, hem treballar la comunicació, algo essencial tant com a mestre que com a persona que habita aquest món.
Ara hem fet un pas endavant molt important que ens serà útil però no s'acaba aquí, aquest ha estat el primer pas de molts que el seguiran.

La idea d'aquest blog ha sigut sempre la de compartir amb tots vosaltres els coneixements que hem anat treballant a l'aula i ús podesiu fer una idea del que treballavem.
Esper-ho que ho hagi aconseguit i ús hagi servit d'utilitat. Per parlt meva no tinc res més a dir, simplement donar les gràcies a tots els companys que han ajudat a donar vida aquest blog i aquí acaba el primer el primer pas i comença el seguent...




M'agrada pensar que l'educació és algo que no s'acaba. No s'acaba perquè té vida, és algo que sempre està en constatnt evolució i creixement. I que aquesta vida que té el camí de l'educació, és el que hem de transmetre com a mestres.

divendres, 27 de desembre del 2013

Diferències entre canal oral i escrit




En aquesta entrada veurem algunes de les diferències entre el canal escrit i l'oral, i també veurem què vol dir adequació, coherència, cohesió, correcció i Variació.
Abans de tot hem de saber que la comunicació ORAL és immediata en el temps, és a dir, que el receptor comprèn el missatge al mateix temps que l'emissor.
Per altre banda, la comunicació ESCRITA és diferida, és a dir, el lector tarda bastant en poder llegir l'escrit que li ha fet l'autor.
Podem comparar aquestes dues situacions a partir de dues característiques. A partir de les característiques contextuals o be, a partir de les característiques taxtuals.

Diferències contextuals:

Són les que fan referència al context, és a dir, l'espai, el temps, la relació entre interlocutors, etc.

Canal ORAL: utilització de l'oïda per compendre el text, és espontània i immediata. Utilització dels codis no-verbals i hi ha una interacció entre l'emissor i el receptor.

Canal ESCRIT: més capacitat d'informació, no hi ha interacció entre emissor i receptor, la comunicació és duradora ja que està escrit i no s'esborra, el context és poc important i la informació és més elaborada.

Diferències textuals:

Són les característiques que trobem en un text o discurs.

Adequació: Grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa. Tenint en compte l'interlocutor i el proposit o objectiu.

Canal oral: Baix grau de formalitat associat a temes generals, tendència a marcar la procedència dialectal de l'emissor.

Canal escrit: Neutralitza les marques de procedendia de l'emissor, associat a temes específics i alta formalitat.

Coherència: Propietat del text selecciona la informació rellevant de la que no ho és. Estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d'un discurs.

Canal oral: Informació menys rigurosa (canvis de tema) i més redundant, estructura oberta (interacció) i poc estereotipada.

Canal escrit: Selecció molt precisa de la informació i menys redundant, estructura tancada (seguix un esquema) i estructures estereotipades.

Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar aquest text amb eficacia (connectors) .

Canal oral: Menys gramatical (pauses, entonacions) i amb molts elements paralungüístics (canvis de ritme i velocitat)

Canal escrit: Més gramatical (signes de puntuació) i pocs elements paralingüístics.

Correcció: "Norma" explícita d'ús en una comunitat lingüística de parlants.

La gramàtica: N'hi ha quatre tipus: la fonològica, morfològica, sintactica i lèxica.

La variació: Qualitat dels trets estilístics i expresius d'un escrit o un discurs d'acord en determinats valors i actituts socials.


Segons Vigner "Llengua i escriptura són dos sistemes de signes distints: lúnica raó de ser del segon és respresentar el primer"
També trobem una altre concepció que diu: l'oral i l'escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. 
Vigner dóna suport a aquesta concpeció, perquè sosté que la producció i la comprensió de l'escrit no depenen de l'oral.

Estic d'acord amb Vigner en el fet de que són codis diferents amb les seves característiques pròpies però estic en desacord amb la última idea. Per escriure un text necessitem del domini del oral, ja que alhora de redactar primer de tot ho hem pensat oralment (interiorment). També crec que és fonamental dominar els dos codis per tal de dominar una llengua i així poguer tenir una bona comunicació amb els altres. Hem d tenir clar doncs, alhora de parlar o escriure, les diferències que hem vist anteriorment. Depenent del context o si és oral o escrit utilitzarem un tipus de llenguatge o un altre. 

 En aquest links hi ha més informació per acabar de completar la explicació que jo he fet.


dijous, 26 de desembre del 2013

Identitat i territori



En entrades anteriors ús he parlat de les competències comunicatives, de com parlar bé en públic i tècniques per parlar bé en públic, entre d'altres. Doncs bé, anem a portar-ho a la pràctica tot plegat.
Per fer-ho, vem ralitzar un treball de l'asignatura de COED juntament amb la de GITIC, la qual es deia, Identitat i territori.
Consistia en el seguent, haviem d'escollir un tema per parelles, el que més ens agrades o amb el que estiguesim d'acords els dos components del grup. Un cop escollit el tema, comença el treball.
La idea és que sobre el tema que haviem escollit, en el nostre cas l'escalada, haviem de explicar com condiciona en la identitat d'una persona o del territori, d'aquí el nom del tereball.
Així doncs el nostre objectiu principal del treball era explica als companys i als nostres professors com l'escalada podia determinar la identitat d'una persona que la practica.
A l'inici he dit que amb aquest treball, treballariem les competències, el parlar en públic, etc. Doncs si que els vem treballar perquè vem tenir que fer una exposició oral davant de tota la classe i els dos professors. A la presentació ens haviem d'ajudar del suport de les TIC, en el nostre cas vem escollir el programa de presentacions Prezi. La presentació la tenime que portar molt preparada ja que tenim un límit de temps de deu minuts, això ens condicionava molt perquè és difícil explicar tot un tema ( i sobretot un tant extens com és l'escalada) en deu minuts. En aquet moment vem utilitzar les tècniques que haviem après en el llibre com parlar bé en públic. Ens vam fer un guio i el vem estructurar, buscants els conceptes clau que voliem donar a coneixer. Primer de tot vem fer una pinzellada sobre els tipus d'escalada, evidentment no els vem poder exposar tots, només tres que consideravem els més propers i espectaculars, ja que voliem fer una exposició amena i que crides l'atenció. A continuació vem parlar dels reptes que ha de superar un escalador per tal d'arribar al seu objectiu. En aquest punt vem recorrer al recurs dels vídeos juntament amb la comunicació oral, creiem que amb els vídeos els nostres companys s'enganxarien més a la exposició.
Per acabar vem fer una entrevista a un jove escalador que explicava la seva relació amb el món de l'escalada i el que li havia aportat. Vem escollir aquest noi, perquè els nostres companys es poguesin sentir més identificats i que així ho entenguesin millor.
Com em vist és un treball que requereix de les competències comunicatives, ja que és una exposició oral i estem parlant en públic, això implica dominar la llengua, adequar el nostra llenguatge al del públic, controlar la gesticulació, ser clars i breus, tot exposant els conceptes més rellevants. No només això, també han intervingut les TIC, amb imatges que cridesin l'atenció i fosin vistoses.




Fent una relfexió personal, és un treball que em va agradar molt, vem escollir el tema de l'escalada, el qual jo domino bastant i d'aquesta manera teniem uns bons coneixements del tema. Aquest ens va permetre saber expresar la nostra idea amb naturalitat i arribar millor al públic. Vaig acabar molt satisfet de la feina feta i crec que el domini de les TIC va estar força bé, també per el que fa a la interacció amb el públic, ja que ens un moment vem demanar l'ajuda d'una companya. També ens va servir per agafar aquesta confiança que és essencial alhora d'expresar-te amb persones al davant i evidentment per posar en pràctica la teoria que haviem anat aprenent al llarg del semestre.


Per concloure aquesta entrada, ús deixo la meva presentació de Prezi on podreu el nostre treball, també ús deixo uns links de companys que expliquen també la seva experiencia amb el treball de Identitat i territori.

Lucia Barca
Anna Borbonet

La competència comunicativa



En aquesta entrada tractarem les competències comunicatives, veurem que són i quin són els seus components.
Primer de tot hem de saber que aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi, sinó molt més, implica adquirir tot una sèrie d'habilitats que orienten sobre xom usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.
Des que som petits, anem desenvolupant una capacitat amb el fet de saber quan parlar o quan callar, amb què parlar amb algú altre, etc. És a dir que no només aprenen gramàtica a l'escola, snó que també aprenem els seus registres.
Segons diu Loayza, aquesta competència és integral, ja que també inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos.
Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l'existència d'una competència comunicativa. Ells deien que és un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de sociabilització.
Per la qual cosa, no només és utilizar la llengua sinó que hi han altres implicacions com situar-se en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
Podem afirmar que la competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com en els secundaris.

Sistemes de comunicació primaris:

Són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu, per exemple una trucada, una carta, una nota, etc.

Sistemes de comunicació secundaris:

Són de major elaboració i complexitat. Girón i Vallejo ho expliciten així: "La comunicació en auest sistemes es bàsicament escrit, però també compren  formes orals com conferències, foros, seminaris, etc. Es tracta de la comunicació literària, científica, tècnica, sociopolítica, jurídica i de comunicacions no verbals, com les arts visuals; o mixtes, com el teatre.

Qué és la competència comunicativa?

Segons Gumperz i Dell Hymes, "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."

Components de la competència comuinicativa.

1. Competència lingüística/gramatical:

Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic i nivell semàntic).

2. Competència sociolingüística:

Fa referència a les regles socioculturals d'ús. S'ocupa de la situació comunicativa.

3. Competència discursiva:

Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

4. Competència estratègica:

Fa referència a utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació.


Així doncs, com hem pogut veure, les competències comunicatives és algo complex i que requereix de diversos components. Per tal de tenir una bona comunicació, no només hem de coneixer la llengua amb la qual ho volem fer, sinó que també hem de coneixer les seves normes i saber utilitzar-les. El fet d'anar millorant també està afectat per les situacions que hem anat visquent i l'entorn social, aixó vol dir que no tothom utilitzarà una mateixa llengua de la meteixa manera, depenen de la regio i la situació social variarà.


Per ampliar una mica la informació que ús he donat anteriorment, ús deixo un link de Pearltrees on expliquem perquè en Josep Cuní és un bon comunicador. Això és un treball que vem fer a final de semestre on ahviem d'explicar perquè creiem que la persona que agafesim, era un bon comunicador.
En aquest link podreu veure alguns vídeos i articles on el senyor Cuní ens mostra les seves habilitats que hem parlar anteriorment.
Josep Cuní


dimarts, 24 de desembre del 2013

Habilitats lingüístiques (llegir i escriure)



Durant el semestre, a COED, hem treballet diversos temes que anirem veien a continuació. Com que això és un blog i com és evident, el primer que fareu els lector és llegir, m'agradaria començar amb aquest concepte.

La primera habilitat lingüística que treballarem serà la de llegir.

Què és llegir? 

Segurament la majoria de persones diran que saben llegir perquè ells poden dona so a els diferènts signes que es troben dibuixats a un full. Però això no vol dir que estiguem llegint.

Llegir és més que això, llegir és, el procés amb el qual es comprèn un text escrit
Segons la Isabel Solé, alhora de llegir hi ha quatre implicacions. Aquestes són les següents:

1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que té un escrit per a quí el llegeix, no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs i els objectius amb que s'enfronta. 
Llegir ha de tenir un significat per a nosaltres

2. Llegir és aconseguir un objectiu, llegim per alguna finalitat, l'objectiu guia la laectura. Els objectius poden ser molts i variats. L'objectiu determina el tipus de lectura, les seves estratègies i el control que exercim sobre la lectura. 
L'objectiu condicinarà la lectura 

3. És un procés d'interacció entre quí llegeix i el text. Quí llegeiz ha de fer seu el text relacionant-lo amb allo que sap i ha d'adaptar-se al text, transformant els seus coneixements previs. 
Lectura condicionada pels coneixements previs

4. És un procés de predicció i inferència continú, qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentres va llegint. Ho fa a partir d'algun element del text, dels seus coneixements i interessos. A mesura que va llegint, va verificant o refutant aquestes hipòtesis i si cal en formula de noves.  
Abans de començar ja estem condicionats


Tot seguit veurem la segona habilitat lingüística, es tracta de la d'escriure.

Què és escriure?

Podem dir que, ecriure és el procés a traves el qual es produeix un text escrit significatiu. És po agrupar en tres aspectes, cada un d'ells amb les seves característiques pròpies.

1. Aspectes formals, són tots els que fan refrència a la cal·ligrafia, relació so-grafia i disposició en l'espai

2. Aspectes lingüístics, són la morfologia, lexicològics, sintàctics i semàntics

3. Aspectes disursius, són el tipus de text, el procés (planificar, redactar i revisar) i les característiques del text. Dintre les característiques del text trobem: coherència, adequació, correcció, cohesió i el repertori




A continuació veurem diferents tipus de text que hem treballat a l'aula, aquest tipus de text estan relacions amb les dues habilitats lingüistiques que he explicat anteriorment.
En aquest textos que estan a continuació podem aplicar els conceptes anteriors. Les interpretacions que farem cada persona dependran dels nostres coneixements previs que tinguem, de l'interès que ens transmeti el text, de les ganes amb el que estiguem llegint aix`ara mateix. No us sonen aqust factors? Són els que em treballat en la primera habilitat lingüística, la de llegir. 
Pel que fa referència a la segona habilitat lingüística, podrem observar diferents tipus d'escritura, una més antiga i per tant amb un vocabulari més complext, el qual ens demanarà més atenció o bé l'estructura amb la que estigui redactat aquest text. 

La poesia:

“CANÇÓ MANYAGA” Clementina Arderiu

Si una dolça feblesa m'escau,

jo diré com em plauen les roses;

si una dolça feblesa m'escau,

jo ho diria si goses no goses.

Com l'infant que ja sap que és petit

i se'n val amb ingènua malícia;

que ara em sento el voler arraulit,

pres tot ell d'un desig de carícia.

I seré una doneta només,

tota plena de planys i de noses,

i quan vingui l'amat amb son bes

li diré com em plauen les roses.


Cançó:


Em               C
Menorca és la seva terra,
   D          C
On ella jugava quan era una nena
Em              C
Nits d’estiu
 D               C
On la llum de la lluna il·lumina la sorra
Em             C
Favaritx et guia,
D                C
invisible cadena que et lliga a la vida
Em              C
Deixant endarrere
D                      C
L’estimada terra que et va veure creixer
Am - Am4 - Am - Asus2 / Am - Am4 - Am - Asus2
C                                  D
 Menorca és “sa” mare... I Barcelona la germana
No tinguis por, a créixer
La terra corre per les teves venes
Somriu i anyora
Que una mare mai et deixa
La nena que, jugava,
Ha canviat la sorra per ser mestre
La illa està dormida
Esperant la tornada de la seva filla.
Am - Am4 - Am - Asus2 / Am - Am4 - Am - Asus2
C                                  D
 Menorca és “sa” mare... I Barcelona la germana



Per acabar aquesta entrada, ús deixo un link d'una pàgina web on precisament es parla sobre aquestes dues habilitats, la d'esciure i la de llegir.
Les explicacions són una mica més amplies i ademés hi ha l'aplicació a l'aula. Espero que ús sigui d'utilitat.













Habilitats lingüístiques (parlar i escoltar)




Per concloure aquest tema de les habilitats lingüístiques, parlarem de lues últimes que ens falten. La primera d'elles serà la de escoltar i tot seguit la de parlar.

Què és escoltar?

És compendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs o missatge pronunciat oralment.
Alhora de escoltar, aquesta acció ens requereix sis implicacions, que són les següents:

1. Demana un paper actiu i participatiu
2. Respecte per l'emissor i les seves idees
3. Ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre
4. Sap descobrir els objectius i proposits de l'orador 
5. Sap descobrir les idees principals del missatge 
6. Sap reaccionar al missatge i parlar si cal, quan acaba l'orador



Què és parlar?

Parlar és, expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Per poder treballar millor aquesta habilitat lingüística, vem llegir un llibre anomenat "Com parlar bé en públic", el qual tracta sobre el tema de la parla. 


El autor del llibre ens explica els diferents processos els quals hem de seguir alhora de parlar en públic, també ens explica com ha de ser la posició del cos, el to de la veu, la interacció amb el públic, etc. 
Per exemple, ens diu que és important tenir en compte a qui ens dirigim per escollir un tipus de vocabulari o un altre. També fa menció de la importancia que té fer-se un guio i portar-lo preparat, per tal de tenir més confiança i aixì poder superar la por amb més facilitat. No només això, també ens explica diferentes tècniques per dur a terme aquest guio, la informació que hem de seleccionar, com hem de anunciar-la, en forma de gràfica? o amb un exemple?. 
Un altre punt molt important, és el de la interacció amb el públic, ser empatics amb ell, captar el que ens transmt, que el públic es senti agust amb nosaltres. Això ho podem aconseguir amb la nostre forma de mourens, de la posició de les mans, de parlar amb un somriure i siguent expresius. 

Aquestes són només algunes de les tècniques que ens ensenya l'autor d'aquest llibre i que tenen relació amb el tema que ens interessa. Aquest llibre el tractar en forma de treball escrit,  el qual haviem de anar resumint cada capítol de una forma que fos clara per a nosaltres.



Reflexionant sobre aquestes dues habilitas esmenades anteriorment, crec que són fonamentals per a tothom però més especialment per a futurs mestres com nosaltres. Un mestre estara sempre davant d'un públic, ja siguin alumnes com pares i ha de saber interactuar amb ells, es pot trobar en molts casos diferents i complexos però sempre ha de buscar una solució equitativa per als bandols. Això ens porta a pensar que ha de tenir unes certes habilitats socials desenvolupades.
I en el altre punt, el de escoltar, també és igual d'important. Una de les coses més bàsiques que t'ensenyen quan tractes amb nens, és el fet d'escoltar-los, entendre les seves preocupacions, que segurament seran no m'agrada el peix o no tinc pilota per jugar a futbol, però hem de entendre que és normal. Contra més grans ens fem, les preocupacions i problmes augmenten amb nosaltres, això no vol dir que no haguem de fer cas a el que ens diu l'infant. 
Com he dit és molt important que un bon mestre tingui aquestes dues habilitas desenvolupades i les domini ja que podriem dir que és una eina que farem servir al dia a dia.



Per finalitzar aquesta entrada de blog, ús deixo aquest vídeo d'una professora que ens parla sobre la importància de parlar i escoltar.


dilluns, 23 de desembre del 2013

UNESCO i ISTE


Com bé sabem l'educació és algo que està sempre en constant evolució, la educació tant englova el territori on vivim, com la família i el tipus d'escola. Aixì doncs hi ha un sector que cal donar-li la mateixa importancia que als altres, aquest sector és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Actualment podrem dir que tots els nens estan en contatcte directe amb les noves tecnologies, ja siguin telefons mobils o ordinadors, ipads, PDIs, etc.
Les TIC són eines de suport molt importants i essencials actualment, cal fer-ne un bon ús i sobretot s'han de treballar des de l'escola també. Degut això la UNESCO i el ISTE han creat uns estatuts que indicant tant els nivells que han d'assolir els alumnes, com les competències que ha de tenir un professor alhora d'ensenyar a utiltizar aquestes noves tecnologies.
En el link següent hi ha un power point on es poden veure resumidament aquestes competencies de la UNESCO i el ISTE. Cal dir que les competencies de la UNESCO estan enfocades als alumnes, és a dir, el que ha d'assolir l'alumne alhora d'utilitzar les TIC i per altre banda, el ISTE està més enfocat a les competencies que ha de tenir un professor. Fent referencia aquestes competencies que ha d'assolir un professor trobem diferents nivells, des de la més baixa on el docent està en procès d'apendre a utilizar aquestes tecnologies, ja sigui perquè és un persona gran evidentment està desfasat o bé perquè no ha tingut l'oportunitat de fer-ho abans. I la meta serà arribar al nivell més alt, on el docent no només té un bon coneixement de les TIC sinó que les utilitza de forma constant i és creatiu.




Trobo que està molt bé que hi hagin aquestes competencies per les quals s'ha de guiar un mestre. Com hem dit anteriorment, la societat està en constant evolució i és inevitable el contate amb les TIC i hem de tenir clar que ja forment part de nosaltres. Igual que altres coses hem de saber utilitzar-les i per tant el mestre ha de tenir un bon coneixement d'aquestes per poder aplicar-les correctament a l'aula.
Si treballem les TIC a l'escola és perquè en un futur els alumnes tindran que fer molt ús d'elles, i per aquest motiu també tenim les competències que ha d'assolir l'alumne. Jo mateix a l'inici del semestre de GITIC tenia uns coneixement que ara han augmentat i em seran molt útils. Doncs perquè no fem el mateix amb el infants?


Per concloure, ampliarem una mica aquesta informació amb un vídeo de Miguel Ferrando on explica quins són aquest estandars de la UNESCO.