La competència comunicativa

En aquesta entrada tractarem les competències comunicatives, veurem que són i quin són els seus components.
Primer de tot hem de saber que aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi, sinó molt més, implica adquirir tot una sèrie d'habilitats que orienten sobre xom usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.
Des que som petits, anem desenvolupant una capacitat amb el fet de saber quan parlar o quan callar, amb què parlar amb algú altre, etc. És a dir que no només aprenen gramàtica a l'escola, snó que també aprenem els seus registres.
Segons diu Loayza, aquesta competència és integral, ja que també inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos.
Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l'existència d'una competència comunicativa. Ells deien que és un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de sociabilització.
Per la qual cosa, no només és utilizar la llengua sinó que hi han altres implicacions com situar-se en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
Podem afirmar que la competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com en els secundaris.

Sistemes de comunicació primaris:

Són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu, per exemple una trucada, una carta, una nota, etc.

Sistemes de comunicació secundaris:

Són de major elaboració i complexitat. Girón i Vallejo ho expliciten així: "La comunicació en auest sistemes es bàsicament escrit, però també compren  formes orals com conferències, foros, seminaris, etc. Es tracta de la comunicació literària, científica, tècnica, sociopolítica, jurídica i de comunicacions no verbals, com les arts visuals; o mixtes, com el teatre.

Qué és la competència comunicativa?

Segons Gumperz i Dell Hymes, "la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."

Components de la competència comuinicativa.

1. Competència lingüística/gramatical:

Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic i nivell semàntic).

2. Competència sociolingüística:

Fa referència a les regles socioculturals d'ús. S'ocupa de la situació comunicativa.

3. Competència discursiva:

Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

4. Competència estratègica:

Fa referència a utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació.

Així doncs, com hem pogut veure, les competències comunicatives és algo complex i que requereix de diversos components. Per tal de tenir una bona comunicació, no només hem de coneixer la llengua amb la qual ho volem fer, sinó que també hem de coneixer les seves normes i saber utilitzar-les. El fet d'anar millorant també està afectat per les situacions que hem anat visquent i l'entorn social, aixó vol dir que no tothom utilitzarà una mateixa llengua de la meteixa manera, depenen de la regio i la situació social variarà.

Per ampliar una mica la informació que ús he donat anteriorment, ús deixo un link de Pearltrees on expliquem perquè en Josep Cuní és un bon comunicador. Això és un treball que vem fer a final de semestre on ahviem d'explicar perquè creiem que la persona que agafesim, era un bon comunicador.
En aquest link podreu veure alguns vídeos i articles on el senyor Cuní ens mostra les seves habilitats que hem parlar anteriorment.
Josep Cuní