En aquesta entrada veurem algunes de les diferències entre el canal escrit i l'oral, i també veurem què vol dir adequació, coherència, cohesió, correcció i Variació.
Abans de tot hem de saber que la comunicació ORAL és immediata en el temps, és a dir, que el receptor comprèn el missatge al mateix temps que l'emissor.
Per altre banda, la comunicació ESCRITA és diferida, és a dir, el lector tarda bastant en poder llegir l'escrit que li ha fet l'autor.
Podem comparar aquestes dues situacions a partir de dues característiques. A partir de les característiques contextuals o be, a partir de les característiques taxtuals.
Diferències contextuals:
Són les que fan referència al context, és a dir, l'espai, el temps, la relació entre interlocutors, etc.
Canal ORAL: utilització de l'oïda per compendre el text, és espontània i immediata. Utilització dels codis no-verbals i hi ha una interacció entre l'emissor i el receptor.
Canal ESCRIT: més capacitat d'informació, no hi ha interacció entre emissor i receptor, la comunicació és duradora ja que està escrit i no s'esborra, el context és poc important i la informació és més elaborada.
Diferències textuals:
Són les característiques que trobem en un text o discurs.
Adequació: Grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa. Tenint en compte l'interlocutor i el proposit o objectiu.
Canal oral: Baix grau de formalitat associat a temes generals, tendència a marcar la procedència dialectal de l'emissor.
Canal escrit: Neutralitza les marques de procedendia de l'emissor, associat a temes específics i alta formalitat.
Coherència: Propietat del text selecciona la informació rellevant de la que no ho és. Estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d'un discurs.
Canal oral: Informació menys rigurosa (canvis de tema) i més redundant, estructura oberta (interacció) i poc estereotipada.
Canal escrit: Selecció molt precisa de la informació i menys redundant, estructura tancada (seguix un esquema) i estructures estereotipades.
Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar aquest text amb eficacia (connectors) .
Canal oral: Menys gramatical (pauses, entonacions) i amb molts elements paralungüístics (canvis de ritme i velocitat)
Canal escrit: Més gramatical (signes de puntuació) i pocs elements paralingüístics.
Correcció: "Norma" explícita d'ús en una comunitat lingüística de parlants.
La gramàtica: N'hi ha quatre tipus: la fonològica, morfològica, sintactica i lèxica.
La variació: Qualitat dels trets estilístics i expresius d'un escrit o un discurs d'acord en determinats valors i actituts socials.
Segons Vigner "Llengua i escriptura són dos sistemes de signes distints: lúnica raó de ser del segon és respresentar el primer"
També trobem una altre concepció que diu: l'oral i l'escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua.
Vigner dóna suport a aquesta concpeció, perquè sosté que la producció i la comprensió de l'escrit no depenen de l'oral.
Estic d'acord amb Vigner en el fet de que són codis diferents amb les seves característiques pròpies però estic en desacord amb la última idea. Per escriure un text necessitem del domini del oral, ja que alhora de redactar primer de tot ho hem pensat oralment (interiorment). També crec que és fonamental dominar els dos codis per tal de dominar una llengua i així poguer tenir una bona comunicació amb els altres. Hem d tenir clar doncs, alhora de parlar o escriure, les diferències que hem vist anteriorment. Depenent del context o si és oral o escrit utilitzarem un tipus de llenguatge o un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada